Una altra de les seccions que componen el Jardí Botànic és la que representa la zona de Sud-àfrica. En aquesta trobem algunes espècies que s'utilitzen en la jardineria mediterrània actual i d'altres com la polígala que ja formen part des de fa temps de la paleta vegetal dels jardins amb hiverns suaus.
La Polygala myrtifolia pertany a la família de les Polygalaceae, és una planta pionera, originària de Sud-àfrica. Al seu hàbitat natural es troba en dunes, vessants rocosos, boscos i al llarg de rierols, matolls i pastures oberts. Com a planta ornamental, es cultiva sobretot per la seva rica floració purpúria que recorda les lleguminoses.
El nom del gènere Polygala és un antic nom compost d'origen grec, que fa referència a la producció d'unes secrecions lletoses a les fulles; mentre que el nom myrtifolia prové del creixement de tiges i branques primes densament cobertes de fulles que s'assemblen al murtra.
La **_Polygala myrtifolia 'grandiflora'_** és una planta molt atractiva, de port compacte i fulles perennes. Pot assolir 2 m d'alt i 1,5 m d'ample en condicions òptimes. És un arbust amb fulles ovals de color verd clar i flors purpúries que es desenvolupen en petits grups. La floració és molt llarga, comença al mes d'abril i arriba fins al mes de novembre.
És un arbust de creixement ràpid, capaç de desenvolupar-se bé en condicions climàtiques adverses, pot vegetar tant a ple sol com sota una lleugera ombra. El seu hàbitat ideal és el de la zona climàtica 9 i exposició a ple sol; ja que a l'ombra el seu creixement és feble i les flors menys abundants.
Prefereix un substrat lleugerament humit però amb una bona base drenant, amb la finalitat d'evitar els entollaments al terreny i tolera temperatures de fins a -7°C. Quant al reg, les exigències són escasses però durant el període de ple creixement pot ser necessari un reg una mica més abundant.
És aconsellable plantar la polígala a principis de primavera, abans dels períodes de sequera, i cobrir-la amb una bona capa d'encoixinat. Si l'hivern és particularment sever, és recomanable pinçar les tiges a l'inici de la primavera. No té tendència a patir plagues o malalties destacables, encara que pot ser susceptible a la mosca blanca.
La Polygala myrtifolia és una planta molt adequada per a jardins de baix manteniment. Es pot utilitzar en rocalls, en masses o com a exemplar aïllat i funciona bé com a barrera contra el vent. És un arbust resistent i atractiu, capaç d'adaptar-se a la majoria dels jardins i també funciona molt bé cultivat en jardineres o testos.
Imatges: M. Galante / plantasyjardin.com / desingwithplants.com