En aquest penúltim post sobre espècies tapissants per substituir la típica gespa parlarem de Potentilla neumanniana, de Pratia pedunculata i de la gran quantitat de Thymus rastrers, tots ells disponibles al nostre viver.
_Potentilla neumanniana_ és una herba perenne reptant i estolonífera de la família de les Rosaceae. Vulgarment coneguda com la Flor de la fam està distribuïda per gran part d'Europa, on viu naturalitzada en pastures i prats.
Pot arribar a mesurar entre 5 i 15 centímetres d'alt per 15 / 20 d'ample, gràcies a les seves branques estolonífers. Té les fulles palmaticompostes i amb un llarg pecíol.
! Floración groga intensa de Potentilla neumanniana Imatge de Potentilla neumanniana. Font: gardenerdirect.com
És una espècie amb uns requeriments hídrics mitjans i tot i que prefereix ser plantada a ple sol, tolera una mitja ombra. És també tolerant a la majoria de sòls, siguin àcids, bàsics o neutres; sempre que disposin d'un bon sistema de drenatge. Tolera una certa sequera temporal.
Ens floreix a finals d'hivern i a principis de primavera, amb una floració de color groc intens de cinc pètals
Pertany a la zona climàtica de resistència número 3, amb un rang de temperatura mitjana mínima anual de -45,5 / -40,1ºC, pel que pot tolerar gelades severes. Així doncs pot ser plantada a qualsevol lloc de les nostres latituds.
És sens dubte una espècie molt apta com a tapissant, adequada per formar catifes denses i també pot ser ubicada en rocallas, ja que tolera bé els terrenys pedregosos.
Des de Sala Graupera recomanem utilitzar una densitat de plantació de 4 a 6 plantes per metre quadrat. D'aquesta manera obtindrem un recobriment gairebé total en tan sols un any.
Una altra planta interessant de descriure en aquest post és la _Pratia pedunculata_. Pertany a la família de les Campanulaceae. Aquesta espècie és originària d'Austràlia i igual que Potentilla neumanniana suporta la sequedat però prefereix algun reg ocasional i prefereix també el sol tot i que tolera una mitja ombra. S'adapta en perfectes condicions a tot tipus de terrenys i granulometries.
Es tracta d'una planta herbàcia perenne amb branques postrades molt ramificades, de fins a uns 4 o 6 centímetres d'alt per 30 o 40 centímetres d'ample. Les seves fulles arrodonides i petites són de color verd fosc.
! Pratia pedunculata amb flors blaves a forma de estrella Imatge de Pratia pedunculata. Font: lapage-vivaces.com
Pertany a la zona climàtica de resistència número 8, amb un rang de temperatura mitjana mínima anual de -12,2 / -6,7ºC, pel que tolera la gran majoria de gelades que pogués haver a les nostres latituds.
Floreix durant els mesos de maig i juliol amb una floració molt abundant, de color blau, en forma d'estrella.
L'única cura que hem de realitzar-li és una sega anual un cop passada la floració. D'aquesta manera rejovenirm la planta i obtindrem un millor aspecte durant l'estiu i tardor.
La densitat de plantació seria similar a la de la Potentilla, amb unes 4 o 6 plantes per metre quadrat utilitzant tests d'1litre.
Finalment farem un petit resum de la gran quantitat de Thymus que disposem, _Thymus ciliatus_,_Thymus hirsutus_,_Thymus praecox_ 'Coccioneus',_Thymus serpyllum_ i _Thymus serpyllum_ 'Elfin'.
La gran majoria d'ells només tenen algunes petites diferències ja siguin mida de les fulles, diferents tonalitats de verds o diversos colors florals.
Per exemple Thymus ciliatus, de la família de les Lamiaceae, és originari de la regió mediterrània, concretament d'Àfrica del Nord. Les seves dimensions són d'uns 10 centímetres d'alt per uns 60 d'ample, el que indica clarament el seu port baix. És una mata de fulles petites i perennes, d'un color gris – verd, lleugerament aromàtiques. Les fulles d'aquest Thymus estan guarnides amb nombrosos pèls (de fet ciliatus significa "proveït de pestanyes"). Les tiges rastreres arrelen al contacte amb el sòl i la planta acaba formant, al cap d'uns anys, un bonic cobresòl ras.
! Thymus ciliatus rastrer amb flors rosa suau Imatge de Thymus ciliatus. Font: lambley.com.au
Pertany a la zona climàtica de resistència número 7, amb un rang de temperatura mitjana mínima anual de -17,7 / -12,3ºC, pel que tolera la gran majoria de gelades que pogués tenir a les nostres latituds. Amb el fred hivernal, pot adquirir interessants reflexos d'un color gris violaci.
Floració d'un color rosa suau, agrupada en caps sedosos, que cobreixen durant maig i agost completament la planta.
Thymus ciliatus prefereix sòls lleugers, profunds i ben drenats. En cas de sequera prolongada, com a mesura de resistència el fullatge s'asseca i acaba caient parcialment.
És una espècie substitutiva de la gespa per a petites superfícies poc transitades.
Una altra varietat de Thymus és la varietat T. serpyllum i T. serpyllum 'Elfin'. Aquestes són varietats encara més compactes i rastreres, de fet serpyllum ve del llatí serpere, "rastrejar". Forma un coixí espès, el fullatge del qual allibera una olor cítrica. Són espècies ideals per posar entre lloses als jardins ja que a l'estiu les seves arrels aprofiten la humitat que persisteix més temps sota les pedres.
! Thymus serpyllum 'Elfin' formando alfombra compacta Imatge de Thymus serpyllum 'Elfin'. Font: gardenerdirecte.com
Amb tots els Thymus s'ha d'escollir una ubicació preferent a ple sol i convé seguir un marc de plantació d'unes 4 a 6 unitats per metre quadrat utilitzant tests d'1litre.
Des de Sala Graupera recomanem la utilització d'aquestes espècies per a la creació dels vostres jardins, el que resultarà en un èxit assegurat.