Una de les espècies que tot i portar ja un temps al catàleg del Viver, i que actualment es troba disponible, encara resulta una planta poc coneguda i utilitzada és la Babingtonia virgata. La classificació botànica d'aquesta espècie ha anat variant des de la seva identificació, inicialment va ser classificada com un Leptospermum, per la qual cosa compta amb un cert nombre de sinònims com Baeckea virgata, entre d'altres.
La _[Babingtonia virgata](http://www.salagraupera.com/ca/cataleg/general/item/baeckea-virgata-2)_ és una planta perenne que pertany a la família Myrtaceae. Originària de la zona Est d'Austràlia, és un arbust de mida mitjana que en ple desenvolupament pot assolir uns 100cm d'alt i d'ample.
La floració té lloc des del principi de l'estiu i arriba fins a l'inici de la tardor. Les seves flors són de petita mida i estan formades per cinc pètals de color blanc. El fullatge neix sobre les nombroses branquetes pendulars i està format per fulles lanceolades de petita mida i de color verd brillant.
És tolerant a diverses composicions edàfiques, però han de ser sòls ben drenats i neutres o lleugerament àcids. És molt resistent a la manca d'aigua, encara que tolera els sòls amb una certa humitat sempre que siguin ben drenats.
És una planta de creixement mig-lent molt senzilla de cultivar i amb uns requeriments de manteniment molt baixos, ja que el seu port en forma de mata i el seu hàbit de creixement compacte redueixen molt les tasques de poda. Li agrada vegetar a ple sol, encara que també es pot ubicar en semiombra.
La seva resistència a les gelades és mitjana, tolerant temperatures de fins a -6ºC. En canvi és una espècie que no tolera els ambients salins per la qual cosa no es recomana per a jardins en primera línia de mar. Les seves flors resulten atractives per a les abelles i papallones.
És resistent a les plagues i malalties si es cultiva en les condicions correctes, ja que terrenys amb excessiva humitat o mal drenats poden provocar la putrefacció de les arrels. Per la qual cosa és convenient esperar que el sòl estigui totalment sec abans de tornar-la a regar, així com assegurar un bon drenatge de la zona de plantació. S'ha d'abonar a la primavera amb un adob de baix contingut en fòsfor.
Per les seves característiques resulta un arbust útil com a planta de cobertura del sòl de mida mitjana, com a bordura en parterres o en jardins de rocalla. Es pot cultivar en testos i també s'utilitza per crear bonsais.
Imatges: gardensonline.com.au / regenerativedesigns.com.au / robinpowell.com.au