Aquesta setmana tractarem més espècies tapissants, totes elles disponibles al nostre viver, que substitueixen perfectament la gespa. Citarem Matricaria tchihatchewii, Mazus reptans i de la famosa Phyla nodiflora també coneguda com Lippia nodiflora.
_Matricaria tchihatchewii_ és una espècie tapissant que forma recobriments molt densos, de fulla semipersistent (és a dir, en zones amb hiverns molt freds pot arribar a perdre parcialment les fulles) procedent d'Àsia.
Posseeix fulles retallades de color verd i branques estolonífers que van arrelant i colonitzant terreny. La floració té lloc a la primavera, en aquesta estació la planta es recobreix de petites margarides blanques.
Es tracta d'una espècie que pot mesurar de 5 a 10 centímetres d'alt (depenent si es mesura amb o sense flor) per 40 o 50 centímetres d'ample.
! Matricaria tchihatchewii amb petites margaritas blanques Imatge de Matricaria tchihatchewii. Font: aromaticulture.com
Pertany a la zona climàtica de resistència número 7, amb un rang de temperatura mitjana mínima anual de -17,7 / -12,3ºC, pel que pot tolerar gelades fortes. Així doncs pot ser plantada a qualsevol lloc de les nostres latituds.
Matricaria tchihatchewii creix millor a ple sol, però pot arribar a tolerar una lleugera ombra, això sí, aleshores les floracions seran menys espectaculars.
Des de vivers Sala Graupera recomanem utilitzar un marc de plantació d'unes 4 a 6 unitats per metre quadrat utilitzant tests de màxim 1L. Amb aquesta quantitat el recobriment serà total transcorregut un any des del dia de la plantació. Es pot usar en zones relativament seques, ja que la seva tolerància a la sequera és bona. Però si es trepitja molt recomanem regar-la de tant en tant, sobretot en èpoques més seques. És convenient segar-la un cop l'any un cop passada la floració, d'aquesta manera rejovenirm la planta i eliminarem les tiges florals seques.
Una altra espècie també molt interessant és _Mazus reptans_. Aquesta planta presenta fulles perennes en zones costaneres i caduques en zones més fredes, també és originària d'Àsia, pertany a la família de les Phrymaceae i és una alternativa a zones de gespa, molt interessant ja que té una tolerància a ser trepitjada molt elevada.
Ens floreix durant la primavera – estiu, concretament durant els mesos de maig a juliol amb una floració de color blau lila molt vistosa, recobrint la mata verda de punts blaus petits. És una espècie que arriba als 5 centímetres d'alt per 40 a 70 centímetres d'ample. Pertany a la zona climàtica de resistència número 7, amb un rang de temperatura mitjana mínima anual de -17,7 / -12,3ºC, pel que no ens ha de preocupar si gela.
! Mazus reptans cobrint el sòl amb flors blau-liles Imatge de Mazus reptans. Font: davesgarden.com
- -
Mazus reptans prefereix estar plantada a ple sol per obtenir unes floracions espectaculars, però tolera una lleugera ombra.
És convenient utilitzar un marc de plantació d'unes 4 a 6 unitats per metre quadrat en test m-11 o amb test d'1L.
És una espècie que tolera regs ocasionals, fins i tot tindrà un millor aspecte si la reguem, però és tolerant a la sequera i pot ser usada en jardins sostenibles amb baixos requeriments hídrics.
Finalment una de les espècies més conegudes és la _Phyla nodiflora_ o molt popularment coneguda com Lippia. És de la família de les Verbenaceae, originària de Sud-amèrica i de la regió mediterrània, així com de regions de clima subtropical.
Lippia pot arribar a una alçada d'1 a 10 centímetres segons les condicions d'humitat, d'ombra o sol i del trepig; d'ample s'estén molt, fins a un metre de longitud. Les tiges treuen arrels a cada nus al contacte amb el sòl. La planta creix ràpidament i té la tendència de colonitzar tot l'espai lliure fins i tot a dominar sobre altres espècies tapissants.
La seva època de floració és a la primavera – estiu. Donant unes flors, molt abundants, de color blanc rosat, amb una olor mel·lífera que atrauen vespes i altres insectes.
! Phyla nodiflora cubriendo el sòl amb flors blanc-rosades Imatge de Phyla nodiflora. Font: flowerspictures.org
La seva exposició pot ser tant a ple sol com a una mitja ombra. De ser així obtindrem una planta més alta i menys compacta. Pertany a la zona climàtica de resistència número 8, amb un rang de temperatura mitjana mínima anual de -12,2 / -6,7ºC, pel que pot tolerar gelades. De ser així es comportarà com una espècie de fulla caduca, perdent el fullatge a l'hivern. En cas de sequera intensa, el fullatge també pot assecar-se parcialment a l'estiu, però la planta reverdeix ràpidament amb les primeres pluges.
Es tracta d'una espècie que és tolerant a la salinitat i a la brisa marina, pel que la podrem plantar en llocs propers al mar.
Molt poc exigent sobre la naturalesa del sòl. D'entre les espècies disponibles a Sala Graupera, és una de les que suporta un trepig més intensiu i per això constitueix una alternativa excel·lent a la gespa.
Recomanem utilitzar de 4 a 6 unitats per metre quadrat en tests del m-11 ja que és una espècie de colonització ràpida i eficaç.