\*Limonium perezii\*\ és una planta herbàcia perenne, procedent de les Illes Canàries, pertany a la família de les Plumbaginaceae\. Es tracta d'un vegetal herbaci que pot arribar a mesurar entre 40/60 centímetres d'alt per 40/60 centímetres d'ample. Forma rosetes de fulles basals amples i ondulades.
Floreix d'estiu a principis de tardor, amb nombroses flors petites i tubuloses que cobreixen de color violaci tota la inflorescència, en forma de panícula rígida, de fins a 45 centímetres d'alt. Les seves flors de color violaci tenen els pètals i sèpals de color blanc, creant un contrast molt atractiu.
És una espècie pertanyent a la zona climàtica de resistència número 9, amb un rang de temperatura mitjana mínima anual de -6,6 / -1,2⁰C, amb la qual cosa pot tolerar gelades molt suaus.
Aquesta espècie creix bé independentment de la naturalesa del sòl, encara que tendeix als sòls alcalins. També tolera els sòls argilosos, és una molt bona espècie per a zones de rocalla ja que la seva tolerància als terrenys pedregosos és molt alta. És també una espècie que tolera sòls salins, sent també resistent a la brisa marina, atès que el seu hàbitat natural correspon a zones costaneres.
Imatge de Limonium perezii\\. Font: www.plantlust.com
Viu molt bé en llocs amb una exposició al sol total, i també en llocs sotmesos a vents molt forts. Molt útil en parterres i vores per la seva floració tan abundant. És també una bona tapissant per crear cobertures denses no transitables. És també apta per a parcs i jardins urbans ja que té un nivell de tolerància a la contaminació molt elevat. Aquesta espècie atrau amb freqüència a moltes papallones. I també les seves flors s'utilitzen per a rams de flor seca, ja que tenen una llarga durada.
Es tracta d'una planta molt resistent, li agraden els terrenys amb un cert nivell d'humitat, però és molt resistent a la sequera.
Els pocs manteniments que requereix el Limonium perezii es refereixen a la retirada de les fulles seques que van quedant a la base de la roseta de fulles. No requereix cap tipus de poda, amb la qual cosa la converteix en una espècie molt atractiva per a parcs i jardins públics, ja que la seva despesa en manteniment és gairebé nul·la.
Recomanem els mesos de setembre a desembre per a la seva plantació, evitant sempre els mesos d'estiu ja que les plantes podrien patir estressos hídrics forts. És també recomanable evitar els mesos més freds de l'any com són els de gener i febrer. És aconsellable utilitzar de 4 a 5 plantes per m2 per tenir un recobriment gairebé total del terreny en un període de temps no molt prolongat.