El nou parc urbà de la ciutat s'ubica al barri de Sants, sobre les vies que comparteixen el tren i de la línia 1 de metro. Coneguts popularment com "El Calaix", els batejats com Jardins de la Rambla de Sants és l'obra de paisatgisme de major envergadura, a Barcelona, des de l'època del Fòrum.
Aquest parc, dels arquitectes Sergi Godia, Ana Molino i J.A. Acebillo, amb el seu raonable paregut al conegut High Line Park de Nova York, per l'entorn ferroviari on s'ubica i per la seva posició elevada respecte a la trama urbana, pretén ser reconegut com un exemple de bones pràctiques tant en els processos de regeneració urbana com en l'aplicació dels criteris de jardineria sostenible.
Al passat, les vies discorrien en superfície, a nivell de carrer, en un tram de més de 800 metres des del carrer de Sants fins al terme municipal de L'Hospitalet de Llobregat. Aquest eix ferroviari generava una bretxa en la connectivitat urbana entre el nord i el sud del barri de la coneguda estació de tren. Per esmenar aquest fet i permetre enllaçar la trama urbana a ambdós costats de les vies, es va decidir construir una coberta de formigó d'entre 10 i 14 metres d'altura al llarg d'aquest tram, per tapar les vies, creant una zona enjardinada i d'ús recreatiu de més de 2 hectàrees, que a més dels espais enjardinats compta amb zones infantils i diverses estructures que suporten plaques fotovoltaiques que serveixen per donar llum i ombra.
El procés d'urbanització d'aquest espai es va iniciar l'any 2012, una vegada finalitzada la construcció del calaix que cobreix les vies i els passos inferiors que connecten ambdós costats. La segona fase de l'obra va consistir en la creació del parc a la coberta i la urbanització dels espais inferiors.
El disseny vegetal de la coberta enjardinada diferencia el recorregut pel costat mar i pel costat muntanya, a través de diferents espècies, textures i combinacions cromàtiques. S'han plantat diverses varietats d'arbres, amb predomini de tipuanas, sòfores i saboners de la Xina. I de forma més puntual s'han plantat falsos pebrers i eritrines. També s'ha disposat una senyalització pedagògica sobre les diferents espècies presents al llarg del parc.
En total, al final de l'obra, s'han plantat més de 160 arbres, 665 metres lineals de plantes enfiladisses i unes 85.000 unitats de plantes arbustives i tapissants. Entre les diverses espècies vegetals del parc destaquen moltes de les plantes de jardineria sostenible cultivades als Vivers Sala Graupera.
Al primer tram d'aquest nou parc podem destacar el **_Bulbine frutescens_** associat amb la Rosa 'Bet Figueras' que capten l'atenció dels visitants amb els seus variats tons de groc presents al llarg de gairebé tot l'any, i ubicats a prop d'agrupacions de plantes de color verd glauc, contrasten amb els **\*Teucrium fruticans\*\*\*** 'Azureum'\*\* acompanyats per **espígols** i **santolinas** .
Al tram intermedi destaca la **_Lantana montevidensis_** , utilitzada per cobrir uns parterres rectangulars, amb aquesta espècie tapissant, entre les pèrgoles d'acer corten i vidre.
Mentre que a l'últim tram, a més d'algunes espècies com el **_Dietes grandiflora_** , les [sàlvies](http://www.salagraupera.com/es/cataleg/general/category/salvia-lamiaceae-3) o l' **\*Abelia x grandiflora\*\*\*** 'Prostrata'\*\* , arribant a L'Hospitalet de Llobregat, a la zona del Mirador de les Vies, s'ha vertebrat un espai anomenat el "Jardí didàctic" on es mostra una selecció de les plantes naturals que existien a la plana de la ciutat, prèvia a la urbanització de l'Eixample, com les **estepes** , el cistelló, el boixet o el maduixer, organitzats en parterres més baixos i travessats per camins pavimentats amb còdols de riu.
Imatges: M. Galante