Convolvulus sabatius és un arbust de port rastrer de la família de les Convolvulaceae, procedent del Nord d'Àfrica. També era coneguda anteriorment sota el nom de Convolvulus mauritanicus.
Es tracta d'un arbust perenne, més ample que alt, arribant als 15/20 centímetres d'alt per 60/80 centímetres d'ample.
Les seves fulles ovals i petites d'un color verd grisenc s'assenten en tiges primes que poden arribar a ser penjants si el lloc ho permet. Les seves flors són acampanades i de color blau violaci. La floració es presenta a finals de primavera i fins ben entrat l'estiu, sent molt nombrosa i vistosa.
Imatge de Convolvulus sabatius; Font: nativeson.typepad.com
És una espècie pertanyent a la zona climàtica de resistència número 8, amb un rang de temperatura mitjana mínima anual de -12,2 / -6,7⁰C. Resistent a gelades moderades dins dels intervals del clima mediterrani.
Les seves necessitats hídriques són molt baixes, especialment un cop està ben arrelada, podent suportar llargs períodes de sequera i un sol reg durant l'estiu. És important recordar que les primeres 10-12 setmanes després de la plantació és necessari el reg d'implantació per poder garantir un bon arrelament de la mateixa.
Convolvulus sabatius prefereix estar ubicada a ple sol, sent apta per tant en jardins sostenibles assolellats o en praderies assolellades del litoral, donat que també és una espècie resistent a la salinitat i a la brisa marina.
En relació al tipus de sòl que li és més apte, és preferible un sòl neutre o lleugerament silícic, encara que pot créixer bé en sòls calcaris; a condició que tots ells estiguin ben drenats. És sens dubte una espècie molt apta per a rocalls i sòls pedregosos.
És una espècie molt interessant per ser plantada sola o juntament amb altres espècies arbustives de port baix, formant recobriments del sòl. El seu port penjant la pot fer interessant per créixer en murs o parets i afavorir, així, el seu port penjant.
Imatge de Convolvulus sabatius; Font: plants.gardensupplyco.com
Com a principals cures és recomanable realitzar una lleu poda passada la floració per rejovenir la part aèria de la planta i vigilar les possibles plagues com pugons. També és possible podar a finals d'hivern per preservar la forma i evitar la lignificació de les tiges.
Es tracta d'una planta molt recomanable, que des de Vivers Sala Graupera us animem a provar.