El passat dijous dia 16 de juny Sala Graupera va anar a visitar les instal·lacions del viverista Olivier Filippi, un viver que es troba al sud de França entre Montpeller i Besiers.
O. Filippi s'ha especialitzat des de fa més de 30 anys en plantes adaptades a condicions molt dures: la sequera a l'estiu, vents forts, sòls pobres, salinització i brisa marina.
Una de les seves grans passions ha estat, al llarg de la seva vida, la recol·lecció d'espècies botàniques interessants per totes les regions de clima mediterrani per a la creació del seu jardí de demostració, i posterior multiplicació de les plantes.
El seu enorme catàleg ofereix més de 1000 espècies i varietats de plantes per al jardí sec. La disponibilitat de la seva producció està prevista cada any per a inicis de tardor, que segons Olivier Filippi és l'època més adequada de l'any per a la plantació de les espècies a la nostra zona. D'aquesta manera les plantes rebran tota l'aigua de la tardor-hivern i primavera per a la seva posterior supervivència a l'estiu. Durant tot aquest espai de temps, veurem pocs canvis a la nostra espècie plantada però ella s'encarregarà durant aquest període de realitzar un potent sistema radicular que li farà sobreviure amb èxit el següent estiu. Recomana fer alguns regs, sempre que sigui necessari, aquests regs han de ser profunds i espaiats en el temps. Ens va comentar que també és possible plantar els nostres jardins a finals d'hivern o a la primavera, però que llavors, les cures que haurem de tenir seran més grans, bàsicament augmentant la freqüència de reg.
També vam parlar de les espècies substitutives del gespa. Ens va comentar que aquestes les podem plantar tant a la tardor com a la primavera, però que cadascuna d'aquestes èpoques té els seus pros i els seus contres. Plantar a la tardor ens garanteix una adequada implementació de les espècies, ja que garantirem la supervivència del primer estiu, en contra, al no desenvolupar-se la part aèria de la planta l'aparició de males herbes serà un problema a tenir en compte. Si plantem les nostres espècies tapissants a la primavera l'espècie ràpidament ens cobrirà el terreny, però els seus requeriments hídrics seran molt més grans el primer estiu.
També vam veure al seu jardí d'exposició com a la gran majoria d'espècies de la nostra zona, adaptades a la sequera, no els agrada l'encharcament a l'hivern. Per la qual cosa va remarcar la importància d'invertir temps en la creació d'un bon sistema de drenatge si el nostre terreny és argilós. Com es veu al seu jardí, tota la plantació està feta sobre d'un llit d'uns 20 centímetres de gruix en comparació al terreny original. Això li permet un drenatge natural al terreny després de les fortes pluges que caracteritzen el nostre clima.
Finalment citarem com a exemple alguna de les espècies que vam trobar més interessants, el Rosmarinus tomentosus, la Ballota acetabulosa, la Ballota hirsuta, i la Stipa pennata.
_Rosmarinus tomentosus_ és un endemisme d'una franja litoral a les províncies de Granada i Màlaga. Ocupa un nínxol ecològic molt particular, fonamentalment en penya-segats marins, amb fort impacte del vent i de la salinitat ambiental. És una espècie de port compacte, d'uns 40/50 centímetres d'alt per 40/50 centímetres d'ample, i de fulles persistents, que floreix de color blau entre hivern i principis de primavera.
És una espècie que pertany a la zona número 8 (-12.2ºC / -6.7ºC) i la seva ubicació preferencial és a ple sol.
Imatge de Rosmarinus tomentosus. Font: www.otragranada.org
---
_Ballota acetabulosa_ procedeix de Grècia i Turquia, és un arbust compacte i perenne que floreix entre els mesos d'abril a juliol, amb flors de color violaci clar. Les seves dimensions més habituals són 40/50 centímetres d'alt per 50/60 d'ample. Pertany a la zona climàtica número 8 (-12.2 ºC / -6.7 ºC) i la seva ubicació preferencial és a ple sol. Resistent a la salinitat i a la brisa marina.
Imatge de Ballota acetabulosa. Font: www.lookfordiagnosis.com
---
_Ballota hirsuta_ procedent d'Espanya i Portugal, té les mateixes característiques de B. acetabulosa, encara que amb un port una mica més gran, ja que arriba als 50/60 centímetres d'alt per 50/60 d'ample.
Imatge de Ballota hirsuta. Font: www.plantes-web.fr
---
_Stipa pennata_ procedent del Sud d'Europa, de fulles semipersistents, arriba a una alçada de 20 o 30 centímetres d'alt, però quan floreix, les seves espigues florals arriben als 40 centímetres. És una espècie molt resistent al fred, ja que pertany a la zona climàtica número 7 (-17,7 ºC / -12,3 ºC). Prefereix ser plantada en zones a ple sol.
Imatge de Stipa pennata. Font: www.boomentplant.be
Per acabar, volíem agrair a Olivier i Clara Filippi obrir-nos les portes del seu viver, mostrar-nos el seu tan conegut jardí de demostració i transmetre'ns la seva passió per la botànica dels paisatges mediterranis